| Lletra | Curts:
Quan el sol la llum daurada
besa nostra Balaguer
el Segre que l’emmiralla
-al compàs d’una sardana-
entona un cant enciser.
Canta el Crist diví que ens guarda,
viu l’amor, forta la fe.
A la Verge del Miracle
de mercès florit verger.
I a Santa Maria canta,
-del gòtic més pur, joiell-
i als típics carrers i places
que son del Temple escambell.
Canta a les vells muralles
resistint combats i temps,
i a dos portals ferms encara,
el del Cel i el del Torrent.
I a les pedres venerables
del que fou Formós Castell,
que la dissort ens parlen
del Comte Jaume d’Urgell.
Llargs:
Com jamai, avui, alegre.
com jamai, fidel amic,
festiu canta nostre Segre
a la nostra Festa unit.
Setanta cinc anys que canta
l’Orfeó Balaguerí,
a la bella terra aimada,
com rossinyol al matí.
I eixa Dansa Catalana,
és l’ofrena sobirana
en les Noces de Platí.
La senyera ben desclosa,
vibrant el cor d’amor ple;
fent girar dels vents la rosa,
proclamem al món enter,
-amb veu encesa i joiosa-
que la Ciutat més formosa
és nostre Aimat Balaguer.
Variant:
A la veu dolça i alegre
amb que canta tot l’encant
de nostra Ciutat del Segre
enllacem el nostre cant.
I així, festiu, arreu canta,
l’Orfeó Balaguerí,
a la bella terra aimada,
com rossinyol al matí,
com l’oratjol de l’albada
a les flors i a la rosada
de la prada i el jardí.
La senyera ben desclosa,
vibrant el cor d’amor ple;
fent girar dels vents la rosa,
proclamem al món enter,
-amb veu encesa i joiosa-
que la Ciutat més formosa
és nostre Aimat Balaguer. |
