| Lletra | Curts:
A l’ombra de l’Església, a la plaça del Ram,
hi raja una fonteta
honrant nostre poeta.
Donzells i donzelletes, al clot de la mà, beuran
aquesta aigua tan fresca que va cantant:
Refranys d’amor, suaus cançons discretes
braçats de flors, càndids festeigs, amoretes secretes,
gentils enyoraments, tendres records de joventut
que totes les fonts han viscut.
Llargs:
Airosa com l’oreig, libèl·lula volant,
bell encant!
L’ocell refila àgils xiu-xius,
la font murmura aires festius.
Melodia de l’aigua i tiroliro musical,
concert harmoniós, poesia d’una obra pastoral.
Ressorgiu, al bes de l’oratjol
primaverenc, jovenívol!...
A vora dels olius,
dolça tarda d’estiu,
fi doll inspirador
d’una cançó...
Al cant del rossinyol
sardana, pren l’envol.
Lleugera, riallera, les fonts despertant
tot saltant!
Suau, per la tendra estimada,
fiscorn, seràs d’obligada.
Fontinyols ensopits
deixeu solitud i oblit,
d’un raig desvetllador, canteu, de germanor,
nostra cançó!... |
