| Lletra | De verd s’esmalten els prats,
els arbres també verdegen
i les aigües serpentegen
per les vores dels sembrats.
Treuen poncelles les flors
les plantes nova brotada
i brilleja la rosada
descomponent-se els colors.
Espiga l’ordi, el blat creix
el bon pagès el camp vercola
i l’olor de farigola
per tot l’espai s’espargeix.
Els ocells sens mai parar
van fent niu per a llurs cries
i per dintre les masies
tot s’hi veu belluguejar.
Es més blau i pur el cel
retornen les orenetes
i el papelló a les floretes
va xuclant la dolça mel.
la neu de la serra es fon,
brilla l’astre del nou dia
i sembla tanta alegria
com que es regenera el món. |
