| Lletra | Quan hom balla la sardana
amb la vista a un horitzó
en fa una festa galana
plena de llum i color.
L’ànima s’eixampla, oberta
a corrents innovadors,
i a dintre de l’anella
hi bullen munió de cors.
Es l’idil·li que comença
tot mirant-nos amb amor,
mentre el so de la tenora
hi posa un contrapunt harmoniós.
Perquè és això la nostra dansa:
és un gran crit de germanor,
és una eterna esperança
d’un bell demà esplendorós.
És un immens cant que es propaga
de Les Roquetes cap enllà
i d’en Clavé, el nom ben enlaire,
ara i sempre ressonarà. |
