| Lletra | Curts.
Som els dansaires de Mollet,
la vila xamosa,
la mes riallera del Vallès, formosa.
La, la, la, la.
Quan ballem sardanes
l'amor hi ha posada,
fem que nostra dansa
sia ben ballada.
I amb gran deliri
de bon cor,
dansem la dansa
del nostre amor.
La, la, la, la.
Llargs
Començada n'és la festa
la del nostre bell aplec,
les rodones com anelles
no es desfan del bosc d'En Pantiquet
Creix l'amor en el jovent
que a les donzelles es declaren.
T'estimo, donzella,
perquè tu ets el meu amor;
les penes pots treure
de dintre el meu cor.
Ja la noia somrienta balla
tota contenta,
plena de goigs,
sentint l'amor del seu amant.
Quin espectacle que sutura
la nostra festa;
de sobre les penes ens traiem
pensant en treballar
el jorn de feina
i endiumenjar-nos el dia del descans.
Qui sap si un altre any
els joves promesos
ja no tornaran
amb tanta il·lusió,
perquè de desenganys
aquest món n'és ple,
i no sentim afanys
de fer el saltiró. |
