| Lletra | Tot recordant la nostra terra
mon cor s'ha omplert de tristor;
jo vull cantar un cant de festa;
i en el compàs de la sardana
no trobaré res millor.
Jo vull cantar un cant de festa
que m'esvaeixi l'enyor.
Dolç i suau mon cant serà
com el plor d'una tenora;
vers el cel blau s'enfilarà
i allí florint quedarà
Molt suau serà.
El meu cor de goig s'omplena
solament amb el record,
però el record també don pena
i per això no tinc conhort.
Lluny de ma terra, el meu cant
de melangia va regalimant;
lluny de ma terra l'enyorança és un turment,
amb pau o amb guerra tinc ma Pàtria present,
Al ritme dolç d'una sardana juganera
me fa sentir i l'hora em don més encisera.
Amb ma il·lusió veig les corrandes com dansant
al meu amor l'hi dediquen un bell cant
Oh! Quin gran consol dóna al meu pit eixa visió!
Al ritme dolç d'una sardana juganera. |
