| Lletra | Si n’era una pubilleta
eixerida i boniqueta.
Si en ballava la sardana
què hermós era el seu dansar.
El jovent com si delia
com ella dansar volia.
I gentils i alegres dansant,
bella tonada van cantant.
Pubilleta tota hermosa,
com ho és el lliri,
com ho és la rosa.
Oh, qui t’haurà
del verger on vas creixent
del verger on vas florint
hermosament.
Ai, l’amor ha nascut i ha florit
al cor d’un bell dansaire.
Ai, l’amor quin neguit.
Sou sempre dansant
la més gentil, la més encisera;
quan vos vaig mirant,
s’omplena el cor de ditxa sincera.
Oh, si sabéssiu l’amor
que al pit duc com flama viva,
tot ell ben joiós,
Eulàlia, per vos.
La pubilla al sentir
del donzell aital complanta,
de goig creu defallir.
I el fadrí amb amor li canta:
Si de cor vos estimeu,
jo vos aimo com cap altre,
Si de cor ja vós voleu
serà el vostre un goig etern.
Dansem i cantem
pel fadrinet i la dolça Eulàlia.
Dansem i cantem la sardana d’amor.
La dansa serà
que jamai morirà. |
