| Lletra | L’ombrejat racó de claustre vell
és com un tros de jardí caigut del firmament.
Les flors el cel i Déu els tinc en la ment
i dins del cor, un lliri s’ha obert serenament.
L’hora del crepuscle ratlla l’horitzó.
La campana vella toca oració.
A tu Senyor, m’abraço dolçament,
buscant la pau d’un cel pur i blau.
Ha passar la joventut de solitud,
tots els meus somnis juvenils ja s’han perdut
a tu Senyor, m’abraço
Déu meu quina pau!
Vella campana llences per tota la plana.
Flaires de roses i lliris del Sant Jardí.
Les flors, el cel i Déu
ja són dintre meu.
L’ombrejat racó de claustre vell
és com un tros de jardí caigut del firmament.
Les flors el cel i Déu els tinc en la ment
i al cor, Senyor, una oració. |
