| Lletra | Curts:
L’oratjol que arriba
del cantó del mar
porta sentors d’algues,
porta olor de sal.
Quina frescor que es respira
bon tros abans de fer-hi cap!
Carrerons hi porten,
nets, estrets i blancs,
d’una vila marinera
en la quietud capvespral.
Llargs:
A prop de la platja,
al peu del rocam,
les ones tranquil·les
es van gronxolant…
Ones que vénen,
ones que se’n van.
La lluna es bressa
en son transparent i inquiet mirall.
Ones que vénen
ones que se’n van
amb una càlida ofrena
de pau i serenitat.
També el vent amb l’aigua vol jugar,
més sa força no sap controlar.
Van creixent les onades,
d’alba escuma es coronen, i, avalotades,
alcen son clam.
Quan es desfermen
els elements
mostra furient la Natura
el seu terrible poder.
Quan s’apaivagui
la calma tornarà
i brillarà
l’estelada dalt del cel. |
