| Lletra | Curts:
La calma de la nit
la mar ha endormiscat
llampeguejant la fosca
un estel s’ha estimbat.
Mirant cap a llevant
s’encent una rogenca claror
va abrandant
va creixent tot l’horitzó.
Les fades de l’albada
dansant atien el foc
aurora resplendent
d’un mar i cel que es torna refulgent
oh sol ixent.
Llargs:
Oh, de bon matí
llevat ventijol, bufa garbí
que el sol ja és eixit
si de la mar la barca n’és balanceig.
Ja surt el sol
bon mariner replega la xarxa
que l’albada et mana el retorn
com una taronja que esquinça el mar.
Mira com creix, com es va enlairant
amunt amunt crida el ventijol
amunt amunt crida el mariner
amunt amunt el mariner.
Veles blanques el vent, lliscant la mar
sol que escalfes, les cales i el pinar
i les cases i el pescador
besa una minyona que esguarda el mar.
Al vent les veles blanques llisqueu la mar
sol digues-li si et plau que estic enyorat
el sol és alt, el sol és alt, es ben alt. |
