| Lletra | Curts:
La colla va saltant lleugera
entre bellesa i plenitud,
naturalesa encisera
de bonança i quietud.
Ets dolça harmonia
Horta del Rosselló
ets un bonic dibuix, una poesia
vora del Canigó, Illa de Tet.
Llargs:
Anant de bracet, pels carrers estrets,
oïm la fressa d’un petonets.
Illa de Tet, Illa de Tet
de la llegenda ens fas recordança
tendres secrets, joliu romança
d’un bell passat al carrers dels Enamorats.
De font en font, galantejant
gentils follets menen la dansa
com un mormol, una esperança,
de les fontetes munta un cant.
Dia abrilenc,
primaverenc,
La sardana gràcil
es mou airosa, àgil.
Saltironant, balancejant
cordes vibrant, el contrabaix,
so greu, dóna el compàs
joves i grans, el goig celebrant.
Pasqües florides, solemne albada,
les notes prenen la volada,
pujant l’escala musical
Et dediquen el cop final
Illa de Tet. |
