| Lletra | Curts:
Un castell que grata el cel
va vetllant-te nit i dia
i perennes torxes són tos monts blancs
de sal que brilla.
Als teus peus llisca brunzent
un riu que et dona la vida
com que tu li dons el nom
quina dolça companyia.
Al mig, com un fermall
d’or en la muntanya encofrada
i ets tu vila del meu cor
Cardona sempre estimada.
Terra preuada, pàtria volguda
una abraçada et dona el meu cor.
Llargs:
Etern testimoni, etern testimoni
eixes pedres mil·lenàries
de neguits i de batalles,
d’amors ferms, plors i rialles.
Cardona bonica, Cardona estimada
ets preuada joia miroia del veïnat
doncs guardes gelosa costums i promeses,
gràcies i tendreses broll ton cor ardorat.
Ets noble, sincera, i amb gràcia encisera
aculls en ta pleta, oferint els teus dons
a emigrants que venen, a amics que et visiten
per tots ets oberta i curulla de il·lusions.
Al voltant d’aquest castell
farem una gran sardana
i estrenyent-nos fort les mans
la farem més catalana.
I et direm Cardona aimada
que seràs sempre estimada
i sota del teu cel blau
reinarà sempre la pau.
Cardona bonica, Cardona estimada
ets preuada joia miroia del veïnat
doncs guardes gelosa costums i promeses,
gràcies i tendreses broll ton cor ardorat. |
