| Lletra | Ai!, princesa enamorada,
que t’estàs en el castell,
deixant que per l’esplanada
hi voli el teu encís bell!…
Rius i plores, turmentada,
perquè tu no hi pots anar
a crear-hi una balada
amb el goig de festejar!…
El teu galant no s’allunya
i una cançó et ve a ofrenar,
sota el cel de Catalunya
galopant amb cavall clar!…
Prescindint del que el manaren,
a prop seu et vols trobar,
car vostres llavis gosaren
amb aquell dolç estimar!…
Es l’aimant un cavaller
descendent d’alta noblesa,
que t’estima amb pur daler
i que t’adora, princesa!…
I fins la lluna es detura
per poder-vos mirar,
i les estrelles fulguren
segellant vostre estimar!…
Amb la remor de l’arbreda
i l’aroma de les flors,
oblidant la seva pena
ell et diu els seus amors!…
Ets, princesa, tota bella,
la més pura i més galana…
i ets com fulgurant estrella
de la terra catalana!… |
