| Lletra | Cantem i ballem, oidà!
una sardana, una sardana.
Cantem i ballem, oidà!
una sardana, que es fa i no es desfà
Sota aquest cel bonic d’Andorra
i amb l’aire pur del Pirineu
puntejarem la nostra dansa
que escamparem arreu, arreu.
I esclataran els bells colors de primavera
omplint d’amor els nostres cors,
i tot cantant la Pasqua alegre i encisera,
junt amb l’amor desgranarem les nostres flors.
Cants de joia plena,
cants de vida jove.
Cants que volen
amunt, molt amunt.
Nits estel·lades,
dies molt clars,
aigües més blaves,
ocells cantant,
blanques grandalles
neus que se’n van,
la primavera
està esclatant.
I amb pinzellades
de vius colors,
nostres cantades
seran lloor,
loor al Crist
Ressuscitat,
glòria a la terra
de joia plena,
glòria a la terra
pau i bondat.
Perquè tenim Déu Pare
que ens besa com abans,
sentim tots a la cara
llavis de Crist humans.
Cantem la Nit de Pasqua
la joia que sentim,
hem vist la llum més clara
que hi ha al Cel sublim. |
