| Lletra | En un poble de Catalunya
a on l’alba hi besa amb la seva llum
a on les muntanyes fan rodona
plenes de vida i de perfum,
canten la gent a Santa Llúcia
fent-li ofrena del seu cor
càntics de glòria i alabança
amb el seu més tendra amor,
com les muntanyes rodones
nosaltres també et farem
estirant els nostres braços
quan la sardana et ballarem
Ho! Santa Llúcia, goig de Rupit
dona aquest poble cristià i petit
gràcia de la teva llum
que del cel ha florit,
de tots llocs arriba aquest poble tota la gent
per veure a Santa Llúcia,
les sardanes a Rupit van a ballar
el jovent cantant somrient
i quan salten la cobla
puja fins dalt del cel
el vell cant català
i fins dins la capelleta
sembla ja que Santa Llúcia
vol també saltar.
L’aire que passa, s’emporta
del seus vells càntics, tot el seu só
el va escampant per les muntanyes
que també cantem amb el ressò
una cançó per Santa Llúcia
que es l’aimada de Rupit
una cançó que tots la porten
molt en el fons del seu pit
com les muntanyes rodones
nosaltres també et farem
estirant els nostres braços
quan la sardana et ballarem |
