| Lletra | Curts:
Quan lluny estic de tu
recordant la teva imatge,
veig la plena joventut
dels teus verds i els teu paisatge.
Quan brilla el teu encís
reflectit pel sol de matinada,
quan la llum del sol ponent
t’ha deixat l’enyor de sa mirada,
vull passejar amb tu
sense cap més companyia,
per poder escriure junts
la més bella poesia.
Llargs:
Jo voldria transformar la teva nit
fent-la clara com el dia
i ser una de les pedres
que embelleixen Rupit.
Fins les boires et besen els peus
i els ocells tots et cantant
amb les seves dolces veus
per ta bellesa galana
al so d’aquesta sardana.
Formós Rupit, el teu encant
sempre brillant al cor penetra,
dels Catalans sempre seràs
el bell poblet que encisaràs.
Si algú de tu
buscant més sort s’allunya,
sabrà que ha abandonat un poble
que és la flor de Catalunya. |
