| Lletra | Ja despunta la primera llum del dia.
Com les perles del mar
les gotes blanques de la rosada,
acaricien un pom de violes
que es marceixen llençades a l'atzar.
De bon matí,
quan neixi el sol a l’infinit,
amb les mans juntes
et faré una confidència....
Jo voldria dar-te, reina meva,
lo millor d'aquesta vida,
i oferir-te un niu d'amor i glòria....
Un bell jardí
cobert de flors,
una caseta
blanca i xiqueta
amb llar de foc
prop del menjador,
una abraçada i un amor....
Sentint l'oreig del mar
com acaricia els teus cabells,
amb el mirar extasiat
i en la dorada tarda ens besarem.
Hores eternes plenes de poesia
quan entre els pins, gentil, la lluna brilla.
Nits clares com l'argent,
que com un somni es van perdent
També a la terra pot trobar-s’hi el Cel
si aquesta Ilar la vols acceptar.
Units tots dos eternament.... |
