| Lletra | Som dos cors errants
que anem allunyats,
dins del món sublim
de nostra dolça estimació.
Desprès d’uns jorns cruels de separació
un nou retorn és esperat.
perquè quan jo et recordo a tu
molt noblement,
l’amor dins de mon cor te un nou esclat.
Dolces carícies
són les que jo enyoro de tu,
puig encara que el destí ens separi
un record eternament de mi
guardaràs sempre tu.
L’amor que és pur
és etern i perdurable
i amb afany que és fort i remarcable
se l’espera amb goig de molta estimació.
Però tu i jo tots dos
seguirem nostre camí
amb la fe encesa,
recordant que la nostra enteresa
separant-nos l’esperit ens ha d’unir.
Batega pel vent el nostre cor
amb compàs fort i accelerat,
i el nostre pensar siguent igual
ha d’anar sempre tan separats...
Adéu amor...
I quan jo, lluny de tu,
senti el buit d’una besada
i de carícies mai oblidades
reviuré el desig d’aquell amor perdut.
Lletra: Raimond I. B.
Som uns cors novells
que anem desgranant
per Catalunya al pas del cor
tot el vostre amor.
Pugem al cim més alt per a respirar
les olors dolces de les flors de maig
que ens perfumen la vida,
l’ànima i el cor de tots els catalans.
La nostra dansa puntegeu
amb amor pur i sa,
l’ompliu de vida i de calor
que per això la vostra colla
és per sempre la millor
Catalunya us admira
i amb ella us rendim honors;
la nostra pàtria us estima
perquè sou d’ella els nous brots.
Però , vosaltres tots junts
repuntegeu i compteu la nostra dansa
perquè sou de Catalunya
entre totes les colles, la millor.
Doncs, agermanats vostres pensars
sereu per a ella nous puntals
i vindrà altra cop la bonança
d’aquells temps que eren de pau.
Visca els “Lliris Blaus”.
I anem tots repuntejant
la nostra volguda sardana;
mirant-vos la pàtria aimada
us avivarà el caliu del vostre pit.
Lletra: Jaume Falcó
L’infant al bressol,
la mare a l’entorn
acaricia ses mans
mentre el nin petit s’adorm.
Escolta una cançó
que el va adormint
la mare canta amb tendror
per el seu fillet que dormidet
amb somni dolç
de la frisança d’amorós petó.
molts jorns han passat
i d’anys la vida s’ha omplert
lluny de sa terra
recordant ple d’enyorança,
fins son cor inquiet
no et deix respirar.
Jo he de tornar a ma terra catalana
dolça mare que els seus fills espera
amb amor, com
la de jorns enrera.
Un fort neguit
es el cantar que m’adormit
ell el sento bategar en el pit
i sens ell tot jo em sento defallit.
Dins el meu cor sento
a mancar “Dolces Carícies” amb anhel
amb tot l’encís de contemplar
la devoció de nostre estel.
Moriré abraçat sota el sol de Catalunya
ella vol que el fill
que més s’allunya
en la Glòria és estimat i recordat
Dolces carícies
(Sardana)
Música: Pere Masats i Vilata
Lletra: Josefina Bover
Nom del poema: Brots Catalans
Som uns brots novells
que anem desgranant
per Catalunya, tot nostre
dolç i ardent afany.
Escolteu aquest cant,
dels “Brots Catalans”
Estem tots plens de voluntat,
arreu del món farem sentir
el goig diví de la sardana
nostra dansa, oidà!
Anem-hi tots junts
que la Pàtria ens està esperant
per demostrar a altres nacions
que Catalunya fa sentir
gran emoció amb ses cançons.
Dins nostre cor
no hi cap altra més ventura
que honrà sempre, sempre Catalunya
amb fets, dansa i paraules plenes d’emoció.
Un dolç record, n’és enviat
de nostra Verge
orgullosa dels seus brots
que ferms reneixen
i que ballen la sardana agermanats.
Brots catalans feu reviure
dolça esperança amb anhel
i aquesta esperança ens il•lumina
i ens fa somniar sempre amb el cel...
Encar que jovençans
amb fe estimem la nostra dansa
amb la lluita es aquesta nostra revancha
i per això ens anomenen: “Brots Catalans”.
Lletra: M. Tey
Com un raig de sol
entre la foscor
filtra l'alegria
amb sa daurada claror.
Has vingut vora meu amb el teu amor,
desterrant-ne ben lluny de mi
aquella intensa melangia
que m'entrava cada dia
més al fons del cor.
Sense el teu amor
jo era com flor sense perfum,
la meva vida assedegada
d'un amor que ta mirada
m'ha promès amb viva llum.
El teu mirar
me'n parla de mil tendreses
d'un amor que dintre sa puresa
es ardent com flama
sempre encesa.
Vora el teu cor
em tindràs per sempre enamorada
doncs em tens tu l'ànima robada
presonera eternament
del teu amor.
Al teu costat
jo sóc feliç
doncs m'has mostrat
que és estimar.
Amb el teu besar
tant amorós
i el teu parlar
tant carinyós
i amb tendresa
recordo les dolces carícies.
Vine amor, vine amb mi,
dolçament a acariciar-me
ja que tu sols vius per estimar-me
vull unir la meva vida al teu destí. |
