| Lletra | Sota el dosser d’un celatge d’abril
deia la font amb son gràcil parlar
al bosc frondós que rodeja l’ermita:
Alegra’t bosc que la festa ha arribat!
Vindran dansaires del Noya
que ompliran aquells àmbits de joia
i l’amor per la sardana
en els cors jovials glatirà.
Alegrat bosc i tos pins fes cantar
quan el vent passi
que de la Pasqua el dilluns ara entrem
i en son honor cantem;
i el bosc li diu: cantem!
Rera del bosc el sol
treu son ull rosat
i daura l’ermita.
La festa ha arribat!
Ja pels camins
que les roselles han enjoiat,
arriba la florida
de joventut que va per dansar.
Sota el cel d’abril,
el matí bressa un himne d’amor,
i en una faç molt bella
tons de rosella posa el rubor.
Poc més tard l’ermita de la Sala
en un pom de clavellines a l’obrir
que han sentit del sol la suau besada
perfumant la plana i el camí.
I l’ermita, el bosc i la fontana
senten ànsies d’entonar tan gracials cants
i amb deliri de formar rotllana
juganers s’han donat les mans. |
