| Sardana | Neu rodona |
| Autor de la sardana | |
| Autor | Bernat i Colomina, Josep Maria |
| Lletra | Tènue i lentament cau la neu tranquila quan desprès de la tardor com un símbol de tristor la terra jau sens vida. Ni les roses s’obren ni les flors perfumen l’aire cel i terra es trona gris. La remor dels arbres prop de la riuada semblen dir que encara hi ha un ésser viu. Com la neu silenciosa una llàgrima en els teus ulls rellisca lenta i tremolosa i s’agita de dolor. Alça els teus ulls i escolta’m no t’amaguis de mi. Quan l’oreig eixugui la nevada i la terra freda torni a néixer unim els nostres cors. Quan la neu sigui fosa i el sol claregi amorosit farem la nostra llar formosa com un bell racó en l’infinit. |
| Quant. Lletres |