| Lletra | Com carícia d’una mare
estimada per tothom
és la dansa més bonica
que avui balla tot el món.
Són les notes de la cobla
els ressons més populars
un sentit de l’esperança
agafats tots, de les mans.
La tenora i el ressò vibrant
fan somriure als catalans.
Amb l’anell de la rotllana
tamborí i flabiol,
comença la puntejada
de la dansa de més vol.
Té la força de la terra
i el compàs que va engendrà,
n’és prestigi d’una raça
que ballant sap com contar.
La tenora i el ressò vibrant
fan somriure als catalans.
Oh Girona meravella
repicant dintre el meu cor,
ets bressols de la sardana
i la base de l’amor.
Com m’encantes i m’agrades,
Oh, Girona sentiment,
ets bressol de la sardana
i caliu de bon ambient.
Costa Brava i Banyoles
son records, sempre fidels,
Pirineus i Tramuntana,
Oh, miracle nat del cel.
Muntanyes del Canigó,
muntanyes del Canigó
sou la flama Catalana
de ferma Nació.
Ballem sardanes tots units
d’aquest bressol tant beneit,
fem campanya sempre humana
amb arrels de germanor
donant gràcies a Girona, la millor. |
