| Sardana | Tossa, flor de mar |
| Autor de la sardana | |
| Autor | Vilà i Dalmau, Manuel |
| Lletra | La mar té branques de coral i pal·ladires platejades i escuma blanca per guarnir tot el voltant de les onades i té una vila vora seu que la ginesta l’engalana. Han nascut al peu del mar com si fos un lliri d’aigua amb la flor dels ametllers ses muntanyes torna blanques i el perfum dels tarongers tot l’aire seu embalsama. Flor de la mar Vora muntanya sota d’un cel més blanc encar que les onades. Els mariners saben cançons de ses muralles, cançons que tenen la sabor d’aigua salada i que han d’ésser cantades al soroll de les onades. La mar l’enronda amb bells escull que té estotjats en blanca escuma i entra atrevit terra endavant per veure més tanta hermosura, per mirallar l’antic castell que el temps abat i torna en runa. Del castell mig enrunat les follies són ben vives les aprenen els fadrins per cantar a les fadrines i l’amor serva el record de les coses més antigues. Tossa de mar flor de la serra que tens els camps ribetejats per la ginesta. Ta gentilesa durarà com la mar blava tota guarnida a ton entorn de belles cales que la verdor de suros i pins torna animades. |
| Quant. Lletres |