| Lletra | Postrat als vostres peus
us reso amb la fe encesa,
i al resar tènuement
us diré la meva pena.
Em poso prop de Vós
us miro dolçament,
i els vostres ulls humils
com dos estels lluents
em miren amb tendresa.
Deu-me la bondat del vostre pit.
Humil pregària, encesa i joiosa.
Reina del Cel, Verge amorosa.
Evocant el record sublim d’unes hores d’enyor,
Verge meva, accepteu l’ofrena gentil d’unes flors
posades als vostres peus amb devoció.
Lluny del roser que em duu la vida
ploro per tu flor amorosida.
Que dolç és viure de recordança!...
Mare, dieu-me si ella m’estima.
Verge Santa, Vós que tant sabeu
que aquell amor és pur, guieu-la a mi...
A l’orella i amb ma presa li diria:
Reina del Cel, rosa divina
en el meu cor ple d’alegria,
hi ha lloc per tu, tota la vida. |
