| Lletra | Curts:
Platja amunt i platja avall
cel obert d’un vel cendrós,
les gavines arran d’aigua
bufa el llevant perfidiós.
Les barques aparellades
esperen el crit del patró,
el mar pels braus no té espera
tant si fa fred com calor.
Arrecerats l’un a l’altre
dos amants van platja amunt
venen d’apariar les xarxes:
van tant junts que semblen un.
Llargs:
Marinereta xamosa
de la cara soleiada,
amb l’oreig del mar d’hivern
tens les galtones salades.
I tu mariner bon mosso,
que d’estimar sents quimera,
quan estic a prop teu
sembla tot l’any primavera.
Demà, quan fem la varada
los ulls seguint-me amb afany
els clavaràs mar endintre
i seran més blaus que mai,
i quan tornis al capvespre
d’un salt vindràs cap a mi,
i jo et diré a cau d’orella
lo molt que m’has fet sofrir.
La mar els diu que no temin,
la lluna emplaent somriu
si els primers freds ja s’apropen
pels amants sempre es estiu. |
