| Lletra | Curts (primera veu):
Trum, trum, trum trum, trum trum.
Les flors de Sant Joan per l’ample vall bressolen
i en mig d’un ric perfum les papallones volen.
Alegre el bell matí formosa pastoreta
que viu prop del molí, que viu prop del molí.
Curts (segona veu):
Les nines dels seus ulls, són una meravella
per que tenen l’encís d’una claror novella.
N’és per al seu galant i en mig de la florida
d’amor li fila un cant, d’amor li fila un cant.
Llargs (primera veu):
Davalla el pastoret del cim de la muntanya
i els sons i els sons del flabiol la cançó l’acompanya.
Es el galant joiós que quan de lluny l’albira,
es el galant joiós, li cull un ram de flors.
Amb flors li diu l’amor, l’amor i l’alegria
i ella duu damunt seu tota la llum del dia,
per això el galant la vol, i quan la cançó
i quan la cançó canta els tocs de flabiol la la la la.
Les flors de Sant Joan van i venen, van i venen
les flors de Sant Joan, va i venen i se’n van
formosa primavera sols deixa recordar-nos
els nostres bells amors les flors de Sant Joan
les flors de Sant Joan, Oh, Sant Joan.
Llargs (segona veu):
Enguany per més lluir, fins n’estrena arracades,
ell les hi ha comprat, comprat per anar a les ballades.
La la, la la la,
A l’era del mas gran els fadrins i fadrines
a l’era del mas gran, quina enveja tindran.
Quan marquin el compàs la gralla i la tenora
i el fill del moliner no tindrà balladora.
Diu que ella la deixat, li ha fet igual befa
que ell li feu l’any passat, l’any passat.
La la la la |
